Arxiu de l'autor: segona

He fet les maletes. Ara em trobareu en aquest nou Tercer segona. M’hi acompanyareu, oi?    [@more@] Tweet

El Quim allarga els braços i atrapa amb les mans tot el que li queda a l’abast. I les ulleres… Les ulleres corren un greu perill a prop seu. Tu vigiles, perquè t’ho veus a venir, però no te n’adones, … Continua llegint →

Quan era petita, de gran volia ser Sebastià Sorribes, perquè m’ho passava pipa amb les seves novel·les infantils, com les entranyables El zoo d’en Pitus, Viatge al país dels lacets o La cinquena gràcia de Collpelat. Més endavant va venir … Continua llegint →

  El mètode del doctor Estivill consisteix a crear unes rutines molt fixades associades al son, de manera que el petit acabi copsant per si sol que és hora d’anar a dormir. Al final, el nen no necessita l’ajuda dels … Continua llegint →

  Arriba un dia que recapitules i et preguntes en quin moment el teu fill va començar a prendre’t el pèl. Perquè és clar, no pot ser que de nit et llevis cinquanta vegades, i que cada cop el menut … Continua llegint →

  Ens separa només una porta, oberta quatre dits. En una banda hi som nosaltres dos, amb el cor encongit, cronòmetre en mà. Ens mirem als ulls buscant confort mutu, però continuem angoixats. Sospirem. Quant falta? Miro la paret del … Continua llegint →

  Ahir ens vam descuidar de donar-te un altre argument perquè et decideixis a tenir fills: que seria una veritable llàstima no donar continuïtat als vostres gens! (Nota: Avui el Quim s'ha despertat a dos quarts de quatre de la … Continua llegint →

  20 de juliol   El marit sol·lícit em fa de taxista perquè jo pugui presumir de nen a la feina. I a la feina, per cert, aires de canvi (encara no sé si per bé o per mal).   … Continua llegint →

Aquest any les vacances arriben d'una manera especial: amb el Quim i una baixa de maternitat sota el braç. Altres anys hi havia el dia D, el dia que podia donar per inaugurades les vacances, però enguany queda tot barrejat, … Continua llegint →

Tinc una fotografia de quan era petita molt bonica. Hi sortim jo i el meu avi Jaume, que som en unes escales de pedra d’un parc en un dia assolellat. Dec tenir un any i mig. Estic dreta i miro … Continua llegint →