Compro una hora i mitja al dia per dedicar-me-la a mi soleta.
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Lactància materna
Les llenties me les menjo jo, però els pets se’ls tira ell.[@more@]
Desactiva els comentaris
I què fem, ara?
Divendres va néixer la Meritxell, la meva neboda, i ahir la vam anar a conèixer. Quina coseta! Una nina petitona i moreneta. El Quim venia amb nosaltres a visitar la seva cosina, i grandot com s’ha fet (té dos mesos i pesa sis quilos), al seu costat la Meritxell encara semblava més menuda, amb els seus dos quilos set-cents grams i la robeta que li va baldera.
La meva cunyada explicava que a la nit les infermeres s’havien endut la Meritxell perquè ella i el meu germà poguessin descansar una mica. No havien dormit gens i estaven baldats. Però de cop i volta, es van sentir buits. Si ja trobaven a faltar el Martí, el seu fill gran, ara a l’habitació tampoc no hi era la menuda. I què fem, ara?, van pensar.
És veritat, però sembla mentida. Només fa dos mesos que va néixer el Quim, i també és com si hi hagués estat sempre. Oi, caganer? I el Quim riu, ara que ja en sap.
[@more@]
Desactiva els comentaris
Un nom
La Satta duia a coll els seus dos bessons acabats de néixer quan el fotoperiodista Bru Rovira la va conèixer en un camp de desplaçats a Libèria. Ell li va preguntar com es deien, i la Satta li va respondre que encara no els havia posat nom, perquè per tradició cal esperar que les criatures hagin viscut set dies per donar-los-en un. I Bru Rovira explica que això li va fer recordar Somàlia, quan la fam que arrasava el país l’any 1992 portava les mares a esperar que els seus fills haguessin complert un any abans de posar-los nom.
Fa esborronar que hi hagi llocs al món on els infants s’han d’obrir pas entre la misèria i la violència per aconseguir allò que els acaba de fixar la identitat, un nom. La pobresa, la guerra, els obliguen a haver de demostrar que són capaços de sobreviure. El meu fill tenia nom abans i tot de ser concebut. Quan ja sabíem que seria un nen, li parlàvem i l’anomenàvem sempre per aquest nom que el diferencia de tots els altres. Un nom que donava fe que existia, i que si jo hagués avortat hauria conservat. Però hi ha molts països on les mares són tan pobres que ni tan sols poden tenir noms per als seus fills, mentre jo abraço el Quim, que em mira tot curiós amb aquests ullets blaus, i que encara ni tan sols és conscient de com es diu.
Desactiva els comentaris
Caganer
Ara que fa gairebé dos mesos que sóc mare, entenc per què als petitons de la casa se’ls diu, popularment, caganers.[@more@]
Desactiva els comentaris
Fruita d’estiu
A més de les vacances, l’estiu té un altre atractiu fantàstic: la gran varietat de fruita que podem trobar al mercat. Jo l’espero amb candeletes. Les llunes plenes vermelles de les síndries tallades per la meitat. Les cireres fent cadeneta les unes amb les altres. Els préssecs d’aigua que es desfan a la boca. Els nespres amb aquell puntet àcid que et fa arrufar el nas. Els melons de rialla verda. Els albercocs de galtes rosades. Les maduixes presumides amb el seu barret. Les figues, tan delicades com saboroses. I les petitones de la família, les peretes de Sant Joan.
M’encanta tenir tot aquest bé de Déu al meu abast. Què dir d’un préssec sucós, encara que t’empastifi amb regalims? Ah! I les cireres? Impossible parar de menjar-ne: quan en tens un bon grapat al davant, volen que donen gust. Tota aquesta fruita és una temptació. Quan la començo a veure per les fruiteries em fa venir salivera i em poso de bon humor. I la patxoca que fa tant de color! Tants vermells prenyats, alegres, voluptuosos, combinats amb verds i grocs i morats. Què més se’ls pot demanar, a aquestes fruites, si a més de ser delicioses són precioses? Mmmm!
[@more@]
Tot alhora
Mira, Quim, millor que facis una cosa darrere l’altra. No pots mamar, cagar i dormir tot alhora. Quan ho intentes, ja sabem què passa: t’atabales i plores. Fill, et proposo que primer mengis, tot seguit facis caca, i finalment t’adormis. Ho provem?
[@more@]
On és, la meva panxa?
Fa uns dies em mirava al mirall i em recordava amb la voluminosa panxa d’embarassada. Se’m feia estrany no veure-la, com abans se m’havia fet estrany deixar de notar que en carregava el pes, deixar de sentir com el Quim es movia allà dins. És un bon canvi que aquesta panxa de dolç farciment desaparegui de cop i volta després d’haver-hi conviscut tants mesos. Ara, en comptes de la panxa, tinc un menut als braços xuclant-me el mugró amb desfici, engolint llet d’uns pits que s’han inflat, que regalimen tot el sant dia i em fan anar amb la samarreta, brusa, pijama o el que sigui bruts de llet prengui les precaucions que prengui. Adéu al glamur. I benvingut, Quim! Au, menja, fill, menja.
[@more@]
Infantament
Hi ha l’alegria, la incertesa, l’amor i el dolor. I de sobte, et posen una coseta a sobre del ventre encara recoberta d’un líquid blanc viscós i una mica de sang, que somica i es belluga, i veig uns peus que es mouen, un caparró. Li faig un petó a aquesta criatura que és nostra i que ja estimàvem abans i tot que fos concebuda. Benvingut, Quim.
[@more@]
